La història explica com es prepara una noia per anar a una festa de final de curs.
Al principi es veu a la noia a la sevahabitacióbuscant la roba que es posarà, un cop triada se’n va al lavabo i s’arregla el cabell i es maquilla.
Per últim va a buscar les sabates que es posarà i té un dilema a l’hora de decidir quina li quedarà millor. Al final troba el diari, que representa una sabata, li agrada molt com li queda i se l’emporta.
Aquesta fotogragía la penjo pel fet què la trobo diferent a les altres. La forma del poste d'electricitat, electricitat que era conduida a la fàbrica tèxtil, és molt graciosa, té una forma una mica estranya. He fet servir un pla frontal, com a totes o quasi totes les altres, i podria afegir que és un pla mitg. No és una foto molt viva pel que fa a la llum i als colors. De llum, no n'hi havia més; i de colors tampoc, només el marró fosc del pal i del blau agrisat de fons. Com ja he dit, no és la millor imatge de les que he penjat, però bueno encara sóm al principi, queda molt per treballar.
Aquesta foto podría dir que sí que és la que més m'agrada. I no perquè sigui una foto extraordinàrimanet bona, simplement la trobo super original. El títol de l'imatge ve per per la pregunta: Què hi fa una llauna vella llançada al terra d'una fàbrica abandonada? Doncs bé, jo he suposat que és una prova de que a la fàbrica hi van haver treballadors, que per cert no eren massa nets. El conjunt de colors venen per els colors rovellats de la llauna, els grisos de les pedres del terra, i el verd d'una planta. És, tot plegat, una convinació d'humanitat i natura. El pla és pla sencer i frontal, perquè es vegin els elements que he anat dient. La llum no té massa paper en aquesta fotografía; però l'ombra de la llauna si que li dona un toc important, ja que si no hi fos, l'objecte seria completament pla, sense volum.
Aquesta hagués sigut la meva imatge preferida si no l'hagués fet un altre company de classe. Trobo que està motl ben agafada. Per una banda es veuen els tres colors que formen l'imatge, que cal dir que són part de pintures de les parets de la fàbrica, i per l'altre banda també es pot apreciar mínimament la textura de la paret blanca. El pla és frontal pel que fa al punt de vista i pla detall pel que fa a la distància a la càmara. La llum no és ni clara i fosca i fa l'efecte que és la bandera d'Alemanya, però una mica més artísitca. Motiu pel qual té aquest títol.
En aquest pla detall frontal s'aprecia perfectament la textura de la fusta de la porta al constat d'una textura més metàl·lica, ja rovellada pel desgast de la fàbrica i el pas del temps, del pany. Els colors marronosos i blanquinosos fan un conjunt molt maco i la llum és molt plàcida. És a dir, no és extremadament forta o clara però tampoc és fosca. Igual que a l'imatge d' "un forat curiós", en aquesta també es veu la part de porta que està més a prop de la càmara, i dins del pany es veu l'altra. Encara que en aquest cas la segona no està enfocada. L'objectiu al que volia arribar era que es poguéssin observar les textures de davant.
Aquesta foto és una de les que més m'agrada. Dins l'enquandrament hi ha un doble forat centrat en l'imatge. En la primera paret, el forat és, lògicament, més gran perquè està més aprop de la càmara; i el aquest to de color rosa li dóna un contrast amb el blanc de la paret força interessant, ja que sino hi estés, la foto perdria interés. Dins del forat s'hi veu un altre forat, fet bastant curiós. I a la paret de darrere, a part de que el forat és més petit, hi apareix un cable de color negre. Aquest també li dona un toc diferent a l'imatge. El pla és un pla frontal, i pel que fa a la proximitat de l'imatge és un pla detall. La llum en aquesta foto hi desenvolupa també un paper força important, ja que fora del forat la llum és molt clara, però dins del forat comença a ser molt més fosca. Finalment, l'enfocament d'aquesta foto està bastant ben trobada perquè té força profunditat de camp.
Dins d'aquesta foto he decidit que s'hi vegi part de la tanca metàl·lica i un dels postes que l'aguanten. Amb aquest encuandrament volia donar a entendre un fora de camp que és que la fàbrica, a part de ser vella, estava limitada per aquests ferros. El que ja no sé, és el perquè. El punt de vista és un pla frontal, horitzontal; i respecte a la distància és un pla mig. El conjunt està enfocat i pel que fa als colors, tambés són colors apagats, grisos, negres, i segueixen donant l'aspecte aquest lleig i trist. La llum és la natural. Cada cop era més fosc. D'efectes òptics no n'hi ha.
Una foto difícil de repetir. Aquest diari estava bastant amagat a la fàbrica, però en el moment que el vaig veure vaig pensar que seria original fer-la i penjar-la. És un diari vell, foradat i arrugat que penso que pot servir per moltes coses. Per exemple, pot ser un fons de traball, etc. Els colors blaus cel, blanquinoso i grisosos fan que no sigui una imatge carregada (fet bastant possitiu), i l'estat del paper dona un aspecte vell, lleig i mal cuidat. El pla segueix sent un pla frontal, però aquest cop és pla detall (pel que fa a la proximitat). La llum és la d'un dia de tardor a les 18.00 h de la tarda. Una peculiaritat d'aquesta imatge és que la part arrugada del diari fa una funció de marc; és a dir, que centralitza més la vista cap el que són les notícies.
Aquesta fotografía m'agrada força perquè per una banda mostra l'estat rovellat, vell i tètric de la fàbrica (fora de camp); i per l'altra banda s'aprecien diferents materials o textures, com per exemple el metall de la cadena en diferència de la pintura saltada de la porta. El pla, igual que l'anterior, és un primer pla frontal perquè es vegi bé la cadena i el pany de la porta. Els colors ajuden molt a la imatge perquè aquests tons grisosos, marronosos fan que sigui més apagada, trista... L'enfocament en aquest cas no té molt paper perquè no he jugat amb el enfocar i desenfocar; i la llum segueix sent la llum d'un dia de tardor a les 18.00 h de la tarda.
Una curiositat que m'agradaria resaltar, i un dels motius pels quals vaig decidir fer la foto, és el col·locament de la cadena. Trobo molt curiós la manera amb la que esta posada, perquè un fet més simple podria haver estat posar-la horitzontalment passant de forat a forat.
En aquesta s'hi veu clarament que l'objecte predominant són els blocs de formigó. Sembla que estiguin col·locats d'aquesta menera expressament per fer la foto, però no és així. Per aquest mateix motiu vaig decidir retratar-lo, perquè ho vaig trobar curiós; ja que al fora de camp era un context d'una fàbrica abandonada, vella... Vaig decidir fer un pla frontal i centrar els blocs perquè els hi volia donar importància ,simplement pel fet ja explicat que ho vaig trobar curiós. El pla és primer pla. Pel que fa a l'enfocament, l'objecte està enfocat i la paret, part de la fotografía a la que li atribueixo menys importància, està desenfocada. La llum és la llum exterior d'un dia de tardor a les 18.00 h de la tarda. La paret està més iluminada perquè no hi havia cap objecte que fés ombra i impedís la llum. I finalment, el joc de colors és el real. El gris del formigó, el beix de la paret i el negre de la finestra.
Aquestes fotos també són proves. Obviament no seran les finals, perquè encara queda treballar per arribar a un final que pugui estar prou bé. Per fer-les volia aprofitar el camp del costat de casa i els núvols que es van formar aquell dia. La veritat es que els núvols van ser un punt a favor, ja que la imatge queda més obscura. El sentiment que volia fer veure són de dol per la mort de poe, d'indiferència, de serietat i de planificació d'un pla maligne.
Aquestes dues fotografies són simplement proves. Aquestes van ser les primeres i trobo que per ser només proves, estan força bé. La idea és el joc amb el mirall, la doble personalitat, qui és qui? Cada personalitat té dos cares, una de bona i una de dolenta. La de dolenta és la que surt al mirall. Sentiments oposats. Per exemple: amor- odi. Un exemple bastant clar del contrast de què va amb ser bo i què va amb ser pervers. La ment perversa és la que es veu perquè bàsicament és la idea que em reflecteix poe. Perversió, bogeria, demència,...
25-9-09: Idees principals. 27-9-09: Lectura "sombra" i " El poder de las palabras" i "La Máscara de la Muerte Roja". 28-9-09: Fotos RocaUmbert (Com mirem?). 30-9-09: reforç de "Com mirem?". Fotos de textures aprofitant casa meva. 9-10.09: Informació al blog.
Puc treballar amb: -Camps de casa -Foscor -Gat negre -Pintura i cos -Sentiments: sofocació, ansietat, depresió, histèria, "agobio", "amargura",... -Espelmes, miralls, vi, ombres, teles... -Colors: pàl·lids, foscos, freds -Eco -Malalties: "La peste", tuberculosis,...
Temes a desenvolupar: -Mort: Què fa més por que la pròpia mort? -Edgar Allan Poe: representació del mateix artista. -El cuervo: Recerca del sentit més amagat dins del conte. -Virginia Clemm: Clonació d'una Virginia Clemm però moderna. -Records morts: Portar a la imatge un record fosc. -Naixement: origen, creació.
Aquest link és d'una imatge, que poso, perquè representa la careta de "la muerte roja", peronatge extret del conte "La máscara de la muerte roja" d'Edgar Allan Poe.
El link anterior és d'una imatge de Mario Jodra. És una ilustració d'un diseny de caràtula per llibre d'Edgar Allan Poe. I la penjo perquè considero que està molt ben feta. Trobo que la combinació de l'efecte de vell i trencat junt amb els colors de tons marrons, grisos i antics està molt bé.
-Videos relacionats. -Informació del artista sobre el que treballo. (Explicada al apartat d'informació principal).
Qui és Edgar Allan Poe? -Edgar Allan Poe (1809-1849) és un escriptor romàntic anglès dels EEUU.
-Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.
-Considerat el pare del conte de terror psicològic.
-Precursor del relat detectivesc i literari de ciència ficció.
-Renovador de la novel·la gòtica.
Quines de les seves obres són les més significatives?
Les seves obres més significatives són: Gat negre, Els crims del carrer Morgue, El corb, Annabel Lee, El cor delator, L'escarabat d'or, El pou i el pèndol, etc.
Amb què s'inspirava?
Pel que he llegit sobre ell puc arribar a deduir que les seves principals fonts d'inspiració eren, dins de l'atormentada vida que va tenir, la mort de la seva dona per tuberculosis, la seva pròpia personalitat i imaginació, i la traumàtica infància viscuda. Què volia aconseguir?
No sé què és el que intentava aconseguir quan treballava, el que sí se és una de les lleis amb les que treballava. Aquesta era realitzar aportació d'originalitat en els camps de narrativa, poesia i assaig.
Què és el que agrada de Poe? Poe agrada perquè és un personatge molt atractiu, un dels arquetips del bohemi. És tan arquetípic que mort de la manera més cràpula possible. Aquesta idea d'una persona malalta i viciosa de la literatura, que beu fins morir, casat amb una cosina de 14 anys que a la vegada és devorada per la tuberculosis, és algo que abona la llegenda de "tipos excesivos"; agrada que hi hagi gent que estimi la vida de forma tan exagerada.
Més sobre Poe: http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Allan_Poe
http://www.eapoe.org/works/index.htm
http://www.poemuseum.org/index.html
http://www.losandes.com.ar/notas/2009/10/3/cultura-449293.asp
http://bajoelsignodelibra.blogspot.com/2009/01/edgar-allan-poe-el-poder-de-la.html
