Els objectes que formen part de la nostra quotidianitat han determinat les creacions de molts artistes. Els antecedents es remunten al surrealisme i, durant les dècades de 1960 i 1970, a Fluxus i l'art conceptual.
Actualment, l'objecte de consum forma part de la nostra experiència en l'art. Molts artistes han actualitzat el ready-made i han desplaçat el significat i la naturalesa originals d'objectes de tot tipus, l'interès dels quals es troba en els processos d'exploració, sistematització i col·leccionisme.
En les seves obres, els objectes agafen una forma nova, contemporània, que no és la de l'objecte únic i original, sinó la del seu reconeixement com a art.
L'exposició aplega una selecció d'obres d'artistes com ara Sherrie Levine, Allan McCollum, Katharina Fritsch, Carlos Pazos, Ana Laura Aláez i Sophie Calle...
Aquestes són algunes de les obres que vam veure:
Federico Fellini (Rímini, 1920 - Roma, 1993) està considerat avui un dels artífexs més importants de la modernitat cinematogràfica. La seva filmografia construeix un món particular, privat i personal, d'imatges visuals líriques i poètiques. La seva obra altera les regles de la narració, “desconstrueix” el relat i concep de nou el cinema, amb una llibertat absoluta i al marge dels corrents.
D'aquesta manera, comença en una valenta defensa de la imaginació com a categoria cognoscitiva i comprensiva vàlida. Aquesta exposició, centrada exclusivament en les imatges, explora l'univers de Fellini com en una mena de laboratori visual: inclou més de quatre-centes obres i s'hi propicia el diàleg entre les imatges fixes i les imatges animades. Es presenta Fellini a través de les seves diferents obsessions i s'exploren les seves fonts d'inspiració com a matèria primera del seu procés creatiu.
No es tracta d'una mostra estrictament cronològica ni filmogràfica: s'hi aborda més àmpliament el segle del cinema (que també va ser el seu segle), i el segle de la premsa, la televisió, la publicitat i els mitjans de comunicació en general. En una paraula: imatges.
Aquesta és una foto del famós cienasta:
Aquest títol pertany a l’actuació de L’Orquestra de cambra de Granollers a la sala petita del Teatre Auditori de la mateixa ciutat. Per precisar més, va ser diumenge 31 de gener d’aquest mateix any a les 19.00 h de la tarda.
Aquest espectacle, de durada d’ 1 hora i 15 minuts aproximadament (amb l’entreacte inclòs), consistia en reproduir les obres d’un programa que van ser escrites entre 1908 i 1926 escrites per 3 músics.
A. Roussel, M. de Falla i P. Hindemith són tres compositors que es van implicar activament en moviments progressistes de França en els anys 20-30 i es comprometien amb la revolució dels esperits i costums del poble. Seguint el dinamisme artístic que es va crear degut a les revolucions popular, guerres mundials, nous ideals, etc., van començar a crear obres per ser interpretades en petites formacions, per a èpoques de crisi, amb escassos pressupostos... Així que es pot considerar que podrien ser músiques per temps actuals, per això aquest any s’han volgut interpretar algunes d’aquestes peces.
Cal afegir també algunes dades de l’actuació:
Clavicèmbal i piano:
Director:
Kleine Kammermusik op. 24 n. 2 P. Hindemith
Concerto per a clavicèmbal i cinc instruments M. de Falla
Le marchand de sable qui passe op.13 A. Roussel
Kammermusik n.1 amb final de 1921 op.24 P. Hindemith
Informació a part:
Copio l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=OBrALPyPnTo
Nota: Jo no vaig anar a veure’l i amb la informació que he recopilat he fet el que he pogut.
