Projecte Turbinegeneration: el diari del procés

(els mitjons)

Diàri artístic

-Més tard, escriuria el que és el diàri d'artista, ajunto un fragment:

"Posar la ment en blanc i començar a escriure tot allò que etens al cap sense haver-ho de pensar. No pensar ni com ho escriu s ni com ho expliques. Simplement deixar que passin tots aquests pensament. Pensaments entrelligats, enredats, separats, que no tenen res a veure. El meu cap, tot un món caòtic, abocador de nusos, paraules, pensaments que no s’entenen."

Fragment del text dels mitjons

-Un fragment del text és:

"Si estàs estirat, al sofà de casa teva, i t’avorreixes, pots experimentar…

[...] Aquest va ser el meu experiment, i sí, em vaig fer moltes preguntes, preguntes “tontes”.Encara que les preguntes tontes poden ser LES MÉS INTERESSANTS!Però per poder respondre calen observacions, observacions senzilles, diferents... Observacions a aquest primer pas de l’experiment:

-Hi ha mitjons de tot tipus: gruixuts, prims, sssuaus, aspres... De totes mides! Amb fo·r·a·ts, sense, de diferents colors... Mitjons que s’assemblen, que no, que tenen dits! També n’hi ha de s o l i t a r i s, o de ben aappaarreellaattss. Més vius, més apagats, més divertits o més avorrits. Uns que tenen més ratlles, uns amb menys..."[...]

Presentació del projecte

-El meu projecte consistia en el següent:

Breu idea: Aquest projecte es basa en l’elecció de la personalitat a partir d’un experiment fet amb mitjons. El que vull aconseguir és que la “societat” es qüestioni el per què de les nostres eleccions. Per altra banda vull donar a veure el que es pot arribar a assemblar una peça de roba tant insignificant com un mitjó a una persona.

Desenvolupament: La meva idea, fins al moment, és escriure un text. Un text que vull que es llegeixi dues vegades. A la primera es llegirà tal qual està escrit. Però al final del text hi ha una instrucció que explicarà que canviant només una paraula el text cobrarà un altre significat. Llavors, a la segona vegada es llegirà tot canviant una paraula.

Fotografía que m'inspira

Una foto que reflecteix part del meu projecte.

Idees que m'inspiren

Aquest és un text que he trobat que parla de la roba. L'he llegit i comparteixo l'opinió. Per això m'agradaria que qui passi pel meu blog, el llegís:

"ROBA AMB PERSONALITAT:
Avui en dia és dificil trobar roba que expressi la nostra personalitat! roba que ens permeti expressar un toc d'humor,una mica d'ironia o una mica de la nostra manera de veure i entendre el món.
Quan anem a comprar en qualsevol botiga de roba (sobretot a les grans cadenes Zara, pull and bear, springfield...etc) sovint no trobem la roba que busquem, sinó aquella que està de moda. Sembla un sacriliegi intentar buscar pantalons amples si aquella temporada és porten els estrets; impossible trobar sabates planes si aquest estiu es porten les plataformes; no pots trobar una camisa si aquell any les tendencies han marcat que estan de moda les samarretes... i és que tot plegat és fruit de les masses.
Allò que les masses dicten és allò que trobem a la majoria de botigues!I jo em pregunto: on queda la personalitat de cadascú?potser és això el que anomenen globalització, el fet de ser tots iguals, tots membres d'un ramat amb un nom, amb un numero, però sense personalitat?"

Objectes desclassificats. Caixaforum.

Els objectes que formen part de la nostra quotidianitat han determinat les creacions de molts artistes. Els antecedents es remunten al surrealisme i, durant les dècades de 1960 i 1970, a Fluxus i l'art conceptual.

Actualment, l'objecte de consum forma part de la nostra experiència en l'art. Molts artistes han actualitzat el ready-made i han desplaçat el significat i la naturalesa originals d'objectes de tot tipus, l'interès dels quals es troba en els processos d'exploració, sistematització i col·leccionisme.

En les seves obres, els objectes agafen una forma nova, contemporània, que no és la de l'objecte únic i original, sinó la del seu reconeixement com a art.

L'exposició aplega una selecció d'obres d'artistes com ara Sherrie Levine, Allan McCollum, Katharina Fritsch, Carlos Pazos, Ana Laura Aláez i Sophie Calle...

Aquestes són algunes de les obres que vam veure: