Aquesta obra és una adaptació de la verdadera “Electra” de Sòfocles. Una tragèdia dirigida per Konrad Zschiedrich, interpretada per la companyia de teatre Akadèmia i posada escena en català, al Teatre de Ponent de Granollers, el divendres 29 de gener a les 21.00 h.
Per la durada que va tenir (1 hora i 30 minuts) es va fer llarga. Suposo que aquesta visió és perquè en més d’un moment, la obra es va fer pesada. Encara que, podria haver estat més cansat del que va ser ja que les tragèdies gregues són difícils d’aguantar. Per això penso que, pel que fa a l’adaptació del text, està força ben triat el contingut; tot i que no puc dir gaire cosa ja que no l’hem treballat a classe i tampoc me llegit l’obra autèntica de Sòfocles. Per acabar el tema de la trama m’agradaria afegir que al principi era força difícil seguir-la.
La actriu va fer un grandíssim paper. Trobo que el seu treball era realment bo. En canvi, els altres personatges li anaven força pel darrere. El cor es feia pesat, però les tragèdies gregues tenen cor i realment estava molt ben trobat.
Parlant ja de l’escenografia, trobo que estava molt ben triada. La tela estirada al terra que feia d’entrada “reial”, “important”, estava molt ben aconseguida. Jo sóc dels que defensen la manca d’objectes a l’escenari. Tot allò que no sigui necessari va fora, perquè no serveix de res.
Per anar acabant i passant una vista general, aquesta obra et fa passar una bona estona, et donen a disfrutar dels actors, et deixen riure, i és un treball força elaborat. Però, per altra banda, jo no vaig trobar cap moment per guardar-me, cap moment que em cridés l’atenció i això fa baixar punts. A més, jo penso que l’hagués treballat d’una altra manera, potser hagués adaptat més el fonament al que seria ara l’actualitat.
Tot i això, crec que l’objectiu que volia aconseguir el director: fer arribar al públic el que suposa l’afrontament a una dictadura; l’ha aconseguit.
Per la durada que va tenir (1 hora i 30 minuts) es va fer llarga. Suposo que aquesta visió és perquè en més d’un moment, la obra es va fer pesada. Encara que, podria haver estat més cansat del que va ser ja que les tragèdies gregues són difícils d’aguantar. Per això penso que, pel que fa a l’adaptació del text, està força ben triat el contingut; tot i que no puc dir gaire cosa ja que no l’hem treballat a classe i tampoc me llegit l’obra autèntica de Sòfocles. Per acabar el tema de la trama m’agradaria afegir que al principi era força difícil seguir-la.
La actriu va fer un grandíssim paper. Trobo que el seu treball era realment bo. En canvi, els altres personatges li anaven força pel darrere. El cor es feia pesat, però les tragèdies gregues tenen cor i realment estava molt ben trobat.
Parlant ja de l’escenografia, trobo que estava molt ben triada. La tela estirada al terra que feia d’entrada “reial”, “important”, estava molt ben aconseguida. Jo sóc dels que defensen la manca d’objectes a l’escenari. Tot allò que no sigui necessari va fora, perquè no serveix de res.
Per anar acabant i passant una vista general, aquesta obra et fa passar una bona estona, et donen a disfrutar dels actors, et deixen riure, i és un treball força elaborat. Però, per altra banda, jo no vaig trobar cap moment per guardar-me, cap moment que em cridés l’atenció i això fa baixar punts. A més, jo penso que l’hagués treballat d’una altra manera, potser hagués adaptat més el fonament al que seria ara l’actualitat.
Tot i això, crec que l’objectiu que volia aconseguir el director: fer arribar al públic el que suposa l’afrontament a una dictadura; l’ha aconseguit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario