John Cage (1912-1992) va ser un artista, músic i compositor que va trencar els esquemes de la composició clàssica de la música. Actualment, el treball del músic, es considera un paradigma indispensable de final del segle XX.
Cage estava avorrit de la música del seu temps. Per això va començar a buscar quelcom diferent: música nova, no subjectiva i canviant. Així va crear innovacions conceptuals i teòriques tot barrejant-la per tots costats, jugant amb l’atzar i sobretot amb els silencis; de manera que “música” acabava sent “scúImA” per exemple.
A l’exposició vam poder veure el recorregut de la seva vida i les seves obres.
Però només parlaré de les dues obres que em van agradar més que van ser, per una banda, “el piano preparat” i, per l’altra, “4.33”.
El piano preparat era un piano al que li va inserir entre les cordes una sèrie de cargols, rosques, trossos de goma, fustes, etc. que donaven a l’instrument una varietat nova de possibilitats sonores. La composició més innovadora per aquest piano va ser “Sonatas and Interludes”.
“4,33” és una obra que consta d’una partitura totalment en blanc, és a dir que els músics estaven totalment en silenci. En aquesta obra, Cage volia treballar els sons no intencionats. Sons produïts pel públic com la tos, els aplaudiments, etc.
Per finalitzar, cal dir que va treballar amb diversos artistes com per exemple Marcel Duchamp i Robert Rauschenberg Jackson Mac Low, entre molts altres.
Personalment penso que va ser un gran artista i va tenir un molt important paper pel que fa a la música d’avui dia, gràcies als seus experiments, ara podem gaudir d’una gran varietat de música. Pel que fa a l’exposició em va agradar molt i la vaig trobar força interessant. I el taller final d’experimentació amb sons va ser una bona manera d’acabar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario